Sancta Maria mater Dei!!!

Juan Pablo II será beatificado seis años después de su muerte

El milagro que lleva a Karol Wojtyla a los altares es la curación inexplicable para la ciencia de la monja francesa Marie Simon Pierre, de 51 años, que padecía desde el 2001 Parkinson, la misma enfermedad que tuvo el primer papa polaco de la historia.

La llamada "fábrica de los santos" agrega en una nota que han sido respetados "escrupulosamente" todos los pasos exigidos por la normativa de la Iglesia. El portavoz Lombardi agrega que todo el proceso se ha seguido "al detalle", sin dejar nada sin comprobar, en referencia a las críticas que se hacen a Juan Pablo II por haber supuestamente "encubierto" al fundador de los Legionarios de Cristo, el cura pederasta mexicano Marcial Maciel.

Mare de Deu santíssima!, qué baratos están los santos, por un pobre milagro a una señora que se supone tenía un gran enchufe con su santidad... porque digo yo, ¿por qué curó a esa buena señora y dejó morir a tanto inocente como muere cada día? Antes por lo menos se esforzaban en hacer milagros más vistosos o se dejaban apalear y que les arrancaran los pechos a golpes, no sé, algo que convenza un poco más, pero ¿¿¿por curar a una monja??? Pues vaya birria de milagro, la verdad. Porque espero que en el fondo no haya sido por haber "supuestamente" encubierto al cruel pederasta mexicano Marcial Maciel ¿no?
 
Aish, cómo está este puto mundo oye. La política por los suelos, la economía en la basura, la de los pobres, que la de los ricos va viento en popa porque cuanto más pobres somos los pobres, más ricos son los ricos, la moral del personal intentando abrirse paso en la densa niebla que nos rodea y los señores del Vaticano, aprovechando tanta miseria y desconcierto para atacar con su fundamentalismo. Deben pensar que cuanto más desesperado esté el pueblo, más ganan ellos porque los infelices necesitan siempre que alguien les ofrezca milagros y santerías que les distraiga de la dura realidad.
 
Visto lo visto y tal cómo están las cosas, habrá que echar manos de los verdaderos santos que se fueron pero nos dejaron un legado que nos ayudará a soportar tanta ignominia.
 
 
ARCO IRIS

A veces

por supuesto

usted sonríe

y no importa lo linda

o lo fea

lo vieja

o lo joven

lo mucho

o lo poco

que usted realmente

sea

sonríe

cual si fuese

una revelación

y su sonrisa anula

todas las anteriores                   

caducan al instante

sus rostros como máscaras

sus ojos duros

frágiles

como espejos en óvalo

su boca de morder

su mentón de capricho

sus pómulos fragantes

sus párpados

su miedo

sonríe

y usted nace

asume el mundo

mira

sin mirar

indefensa

desnuda

transparente

y a lo mejor

si la sonrisa viene

de muy

de muy adentro

usted puede llorar

sencillamente

sin desgarrarse

sin deseperarse

sin convocar la muerte

ni sentirse vacía

llorar

sólo llorar

entonces su sonrisa

si todavia existe

se vuelve un arco iris.

Mario Benedetti

.

The son of a bitch club

 dels que donen les ordres

 dels que executen                                                                                         la que escalfa al personal

 

una de les víctimes

La crònica d'una nova desgracia que no només perjudica al poble dels Estats Units sinó del món sencer, doncs el missatge és: podeu jugar a demòcrates, però si us atreviu a ficar el nas en els nostres interessos, no tindrem pietat.

Un periodista de The Atlantic, va recuperar un anunci publicat a Arizona al mes de juny en què es llegia: «Posa la victòria a la diana per al novembre. Ajuda a treure Gabrielle Giffords del seu càrrec. Dispara una M16 automàtica per a Jesse Kelly (el rival del Tea Party a qui Giffords va acabar imposant-se i que apareixia al costat del text amb roba militar i una arma).

La mateixa Giffords havia declarat després que es llancés un totxo contra la seva oficina i referint-se al mapa de Palin, en el que es marcaven amb dianes totes les àrees a on els republicans intentaven recuperar els càrrecs polítics perduts: «Quan la gent fa coses com aquesta han de saber que hi ha conseqüències». Al ser preguntat ahir sobre si tenia enemics, el seu pare va respondre: «Sí, tot el Tea Party».

Tot el Tea Party era el seu enemic. El seu pecat? Atrevir-se a guanyar les eleccions. Les seves males obres? Recolzar la reforma sanitària del president Obama. I no és només el fet de que les sanitàries privades formin un lobby molt important als Estats Units, és també que no volen que el poble nordamericà s'humanitzi i siguin solidaris uns amb els altres. Els senyors del Tea Party són com els senyors de la guerra del països que encara viuen a la Edat Mitjana, el que volen és guerrers implacables amb capacitat per matar si ells els hi ordenen. Prova d'això és aquest pobre desgraciat psicòpata que han utilitzat per intentar acabar amb la congresista Gabrielle Giffords. No importa que haguessin danys col•laterals, ja estan acostumats ells a això dels danys col•laterals. A més, perquè anaven a veure a aquella "comunista"?

Entre la situació a Àfrica, a l'Amèrica Llatina, a molts països asiàtics i a la Europa que segueix sent zarista encara que ens vulgui vendre una imatge de modernitat, el cert és que aquesta tragèdia d'Arizona semble un mal menor, però no, no ho és. No ho és perquè el gegant del nord segueix sent el que té més poder i el seu poble, encara que de tant en tant s'atreveixin a posar a la Casablanca a un demòcrata amb bones intencions, segueix segrestat pels senyors de la guerra, ja sigui del Tea Party o de qualsevol altre secta armada fins a les dents. Així, cada vegada que semble que bufen altres aires, algú passa la ordre perquè algun soldat obedient dispari amb el seu rifle, símbol del més ranci, cruel i perillós masclisme neofeixisme nord-americà.

Aquesta vegada li ha tocat a la Gabrielle Giffords i als pobres ciutadans que hi havien al seu voltant, entre els que hi havia una nena de nou anys. Demà a qui li tocarà? Ja sabem que aquets assassins no tenen limit. Des d'en Lincoln (com han degenerat els republicans) fins a l'últim Kennedy, sempre si han atrevit amb tot. Ells tenen el poder per muntar escenaris de crims ficticis, per fer desaparèixer proves, per comprar policies i jutges i per comprar també les consciències de molts nord-americans que es creuen allò de la terra de les oportunitats i el fer-te a tu mateix, encara que a la majoria els hi toqui morir sense assistència mèdica com a gossos i viure en una misèria infame, mentre els senyors que els hi venen la idea de salvar a la pàtria, amassen fortunes obscenes i acumulen més i més poder per dominar al món. És ben bé com les seves pròpies històries de Batmans, Supermans i demés herois que tant els fan somniar.

Espero que en Barack Obama estigui ben protegit. Ja sé que totes les vides són importants, ho sé, i que la d'en Barack Obama és igual d'important que la de totes les noies torturades i assassinades a Ciudad Juarez, per posar només un exemple dels molts que malauradament hi han, però que haguéssim d'assistir, una vegada més, a l'assassinat d'un president dels Estats Units, que a més és el primer president negre, el primer que s'ha atrevit a intentar tractar a tothom amb el mateix respecte, i el primer que ha intentat humanitzar el seu país, sincerament, seria una autèntica tragèdia. Quanta força tenen aquells a qui en John Kennedy va anomenar the son of a bitch club.

El mag Mas

El jutge del 'cas Millet' deixarà el cas per ser magistrat de l'Audiència de Barcelona

El jutge instructor del saqueig del Palau de la Música, Juli Solaz, ha estat nomenat magistrat de l'Audiència de Barcelona, fet que l'obligaria a traspassar el sumari del cas a un altre magistrat.

Aixó és un premi a l'habilitat d'haver marejat la perdiu fins a despistar al personal i evitar així anar fins a la solució de l'enigma Palau/CiU?

El tripartit va avisar Mas que el dèficit superaria els 7.000 milions
Aixó és una mostra més del "buen rollete" del mag Mas?

Mas-Colell anuncia una retallada de despesa de 4.600 milions i unes prestacions «menys generoses»

Ui, ui, ui... que ja em veig una retirada global de la llei de la dependència i altres prestacions "massa generoses"

El PSC denuncia l'eliminació fictícia d'alts càrrecs de Mas

Els socialistes afirmen que el Govern amaga dades per simular una reducció de plantilla


L'organigrama que es va aprovar dilluns no inclou entitats ni organismes públics


Eliminació fictícia d'alts càrrecs? I es clar, CiU sempre ha comptat amb col.laboradors que en principi no hi comptaven com a tal, com ara en Millet, no?

El PSC titlla de «deslleial» l'actitud del president

Avisa CiU que si manté la confrontació hi haurà un canvi de context


La cúpula del partit se sent traïda després d'haver facilitat la investidura de Mas

"Bueeeeeno", potser al final no tot serà dolent...

El Govern de CiU comença a esbossar la tisorada sanitària

Es clar, es clar, deien que no tocarien temes prioritaris, i qui diu que l'assistència sanitària sigui un tema prioritari, que no tenen "ells" les seves mútues privades? "Pues eso", com va dir l'Aznar: el que quiera sanidad que se la pague.

El mag Mas en una demostració de "pavonería"

Ueita'l, i semblava tan bon nano el tio. Aish... que som d'innocents de vegades. Si, reconec que quasi, quasi m'havia convençut. No en que canviaria la seva ideologia, aixó no, però en que potser miraria de fer les coses amb una certa ètica i honestetat. Doncs no senyor, hi han coses que no canvien, com ho és el fet de que, que uns no facin les coses tot lo bé que es podria esperar, no significa que els "altres" les facin, ni millor, ni per suposat amb millors intencions. Be, "es lo que hay". Esperarem, com ens demanen, als 100 dies al poder a veure que hauran estat capaços de fer, tot i que, de moment, premiar jutges que haurien de ser jutjats; dir que es van sorprende en veure el dèficit de la Generalitat quan el cert és que havien estat perfectament i oficialment informats; amenaçar d'entrada amb retallar allò que menys es pot retallar en temps de crisi; enganyar dient que s'aprimen els alts càrrecs quan la única cosa que es fa és disfraçar-los per enganyar al personal; daurar la píldola a la oposició perque et faciliti l'anomenament i fotra'ls una "puñalada trapera" així que has assolit l'objectiu... "En fin", no semblen comportaments que ofereixin massa confiança, la veritat...

Ara que, mira, no tot havia de ser dolent, no havia vist mai a alguns diaris tant "amics" del tripartit. Potser és que cal caure per poder guanyar-se la seva confiança.... ????????????????????

.

.