Indignación post mortem

Al producirse la muerte de Pepe Rubianes, el alcalde de Salamanca presentó un escrito comunicando este hecho al Tribunal y renunciando a la acción, solicitando que se dictase sentencia absolviendo al demandado. Sin embargo, la Sala de lo Civil dictó sentencia confirmando la condena a Rubianes. Ahora se han visto obligados a reconocer el error que no lo fue porque el supuesto culpable hubiera muerto, si no porque el demandante retiró la denuncia. Así que si alguno de vosotros hace algo que no guste a según quién y se tira del sobreático para evitar la condena... ¡já!, lo tiene claro...

Me ha llamado Pepe, nuestro queridísimo Pepe y me ha preguntado ¿es cierto que me han condenado? sí, te han condenado y creo que tendrás además que pagar los costes judiciales, ¡y una leche! (me ha contestado él, en su línea habitual), ¿cómo voy a pagar yo los costes si son unos cretinos (eh, que lo ha dicho él y no yo, ¿eh?) y además ahora estoy en el paro más absoluto, que ni retiro cobro ¡y encima se quejarán esos fachas de mierda, con lo barato que salgo y lo caros que son toda esa pandilla de mediocres de mierda, que bien debieran coger todo su papeleo, su burrocracia y su mala baba y metérselos por el culo y que les explotara en las pelotas...! Pepe, Pepe, para hombre que ya no estás en condiciones de insultar a nadie. ¿ah, no? ¿y por qué? pues porque ya estás muerto, hombre. ¡joder!, pues vaya mierda, con la cantidad de cosas que me han quedado por decir... sí, ya lo sé y no te creas que no me sabe mal, que desde que tú te fuiste... (me corta con esa risa suya tan linda y llena de alegría)...lloran de pena las margariiiiiitaaaaaas, la fuente se ha secado, las azucenas ya están marchitas, por el camino verde, camino verde que va a la hermiiiiitaaaa... oye, ¿me dejas hablar, tío? ay, sí, perdona que es que me embalo ¿qué, qué pasa desde que yo me fui? pues que ya no divierte ni el Buenafuente, no sabes cuánto te echo a faltar. anda, amiga, pues eso debe ser lo que les ha pasado a esos jueces gilipollas, que me echan tanto de menos que son capaces de condenarme con tal de tenerme presente. sí... eso será, bueno Pepe, que no sabes cuánto siento que te fueras, que te quiero un montonazo ¿sabes? sí, amiga sí, lo sé, sé que hay por ahí quien todavía me quiere... ver muerto, jajajajaja... oye tío, un respeto ¿no? que te estoy diciendo lo que siento de verdad. sí, lo sé, lo sé, pero es que ya sabes cómo soy, me gusta largar que no veas y ahora, pues la verdad, me aburro que te cagas, así que si no te importa, ¿puedo seguir llamándote de vez en cuando? claro, siempre que quieras. ¿de verdad no te importa que te llame para preguntarte lo que sea? claro que no, al contrario. ¿y me dirás siempre la verdad? pues claro, bueno, mi verdad, es la única que te puedo decir. sí, sí, lo entiendo, lo entiendo... este... que digo yo que... ¿cómo puede ser que lleguemos a la barbarie con el socialismo ¿no era una cosa o la otra? ¡Pepe, hombre! que me pones en un aprieto. bueno, bueno, tú me dices lo que piensas y ya está, no nos vamos a enfadar por ello. (pero él sigue metiendo su dedo en mis muchas llagas) y, por cierto ¿con todo ese lío del estatut y de los recortes de todo tipo y esa una de las dos Españas jodiendo la marrana que te cagas ¿qué piensas de la consulta por la independencia? bien, me parece bien, no se puede decir que las consultas sean siempre un éxito pero todo lo que sea ejercer la democracia... venga, venga, no me vengas con gilipolleces, so pelotuda, que te pregunto ¿qué piensas tú de la independencia de Catalunya? no perdona, esa no es la pregunta que me has hecho. ya estamos con los políticos, siempre os váis por las ramas. y tú por las tripas, no te jode. ¿qué pasa, quieres provocarme a ver si largo, es eso lo que quieres? ¡claaaaaaaaaro! ¿qué iba a querer si no? ya me conoces, soc un mal parit, jajajajajaja.

Bueno, al margen de nuestra petita conversa, que debo reconocer que logró su objetivo y me hizo decir todo lo que pensaba (otro día os lo cuento), me parece sórdido, cutre e incalificable, que unos señores disfrazados con togas juzguen a un muerto. Que digo yo que si las jurisprudencias y todas esa cosas grandilocuentes entre las que se mueven esos dioses del olimpo de la justicia permiten que eso sea posible ¿qué impide que se juzgue a Franco por genocidio?
.
.

¡¡¡TieeeeeeeeemPO!!!

Porto tot el cap de setmana i part del dilluns, intentant treure l'aigua clara de totes les noticies que corren pels mitjans de comunicació. Noticies trepidants, contradictòries, algunes fins i tot m'atreviria a dir que estúpides. Unes poques engrescadores, les que menys, i fins i tot alguna d'esperançadora i potser conmovedora. Però en general son noticies gens optimistes sobre una realitat menys optimista encara i, aixó sí, molta fantasia creant misteris que ens envolten perque a falta de creativitat cal cercar l'escàndol per competir en aquest mercat saturat de la informació.

A la UE li sembla que no fem prou amb les reformes que ens estan caient a sobra, els fonamentalistes turcs degollen a un bisbe catòlic, els jueus es carreguen a uns suposats activistes per la pau, les potències europees anuncien mesures molt doloroses per afrontar la crisi, Anglaterra descobreix que està a la miseria, el desastre ecològic als EUA no s'atura, al president Obama li creixen els nans, Helen Thomas deixa la Casa Blanca per dir una veritat com un temple respecte a Israel, els responsables de la fuga tòxica que va matar a quasi 30.000 persones a la India son "castigats" amb penes de presó de dos anys, ja van 32 dones assassinades pels seus "companys sentimentals", Millet utilitzava la mateixa factura dos cops per estafar les institucions, l'Iran anuncia l'enviament de dos vaixells amb ajut humanitari a Gaza, el Vaticà qualifica d'"injustícia política" l'"ocupació israeliana" dels territoris palestins (per fí diu el Vaticà alguna cosa coherent), mor un nen de tres anys després de ser mossegat al coll per un pitbull de la família (amb lo macos que son els labradors, els pastors alemanys o els el gossos de tura de tota la vida). Ah, i els del bidelberg, que si el futur de l'euro centra el debat del Club Bilderberg. que si Sitges es blinda per a rebre al clan dels poderosos Bilderberg, que si el club secret tria als líders mundiales, que si "Els socis desprecien l'Aznar" (mira, mai hagués dit que coincidiriem en alguna cosa els bildelbergers i jo). Ah, però aixó sí, malgrat la crisi i la vaga general, l'iPhone 4 arribarà a Espanya al juliol a partir de 160 euros (SALVATS!!)

En fí, venen temps dificils i haurem d'apendre a afrontar-los. Haurem d'estar disposats a resistir atacs, la majoria de les vegades injustificats, a tenir molta paciència amb els amics de la crítica destructiva, a intentar ser el més objectius possible a l'hora de jutjar el que es fa i a qui ho fa, i sobre tot haurem de ser molt pragmatics i considerar les possibilistes en base a la viabilitat i no a les quimeres, tot i que hem de lluitar per continuar mantenint els somnis perque si no, apaga y vámonos. Tot i que és cert que de vegades entren ganes de fer com aquests micos: no veure, no escoltar i callar.
 
I d'entre totes les males noticies que van arribant, em dol molt especialment la del vessament de petroli al golf de Mèxic. Com a mostra aquesta foto que és la viva imatge de la desesperació:
 

.

.

El club Bildelberg i la ma........

Hauran decidit ja els del Club Bilderberg qui guanyarà el Mundial de Futbol? ¿I el Barça, sabran ja qui serà el proper president del Barça? Suposo que sí perque si és cert que dirigeixen tot alló que és important...

Jo d'aquest club en sé poca cosa, obviament. Vaig llegir un llibre però no em va semblar gaire seriós perque si per una banda denuncia que ningú, absolutament ningú, tret dels seus membres, es clar, sap absolutament res del que allà es parla, com es que l'autor del llibre està tant ben informat? I si denuncia que tenen tant de poder que poden controlar-ho tot i fer desaparèixer a tot aquell que faci públic el que tracten en el si del seu sofisticat i elitista club, com es que l'autor del llibre l'ha pogut publicar i encara no ha patit cap "accident"? Ei, senyors Bilderberg, no es cap suggerència, eeeeeeeh?

El que crec és que hem vist masses pelis americanes d'espies i complots. I es clar, posats a ser explotats i a rentant-se les mans en lloc d'assumir la responsabilitat de dirigir les nostres pròpies vides, sempre és més emocionant creure que els que ens dominen son uns senyors molt misteriosos amb un poder infinit, una espècie de comisaris politics de Deu.

Potser sí que aquests senyors (i senyores doncs semble que també hi son algunes reines) tenen tant de poder com diuen els seus suposats detractors. Potser fins i tot que alguns dels temes que toquen siguin interessants i beneficiosos per els pobles, tot i que ho dubto perque si les intencions son bones, a que ve tant secretisme? A més, semble que un dels seus membres més veterans és l'Henry Kissinger, de qui recordo una de dolenta, la desaparició d'Allendre i l'entronament del Pinochet, amb els resultats que tots coneixem, i una de bona, les negociacions de pau entre Israel i Palestina per les que se li va donar el Nobel de la Pau, i de les que tots conèixem els resultats, no s'ha avançat ni un pas, uns quants enrera sí que s'han donat, però endavant cap ni un.

Però tornant a l'intent d'aproximar-me tant com sigui possible a una certa objectivitat, no sé en realitat que persegueixen els membres d'aquest grup de prohomes i unes poques prodones de la societat internacional, espero que no tot sigui dolent, el que sí sé és que si es tracta d'un club privat, em semble del tot inexplicable que es posin més de 300 mossos d'esquadra al seu servei per vigilar la seva seguretat i evitar que ningú no s'acosti al lloc on es reuneixen. Es que no tenen prou diners per comprar-se una illa a la que ningú els pugui molestar i per comprar-se un exèrcit particular que els protegeixi? Segur que sí. Aleshores, a que venen aquestes demostracions de força, perque venen a desafiar-nos amb aquest missatge que diu que fan el que volen i tenen el món als seus peus i els nostres serveis públics al seu servei?

No puc dir que el que allà es tracti no m'afecti, que segur que d'una manera o altre m'afectarà (no sé si per be o per mal). No dic que no es puguin reunir aquests senyors i senyores i parlar del que sigui, és probable (ho dubto però és probable) que fins i tot puguin generar idees ens els seus brainstormings que ajudin als governs a sortir del "atolladero", amb el que no estic d'acord en absolut és amb que s'els tracti com a caps d'estat perque no ho son, perque en les societats democràtiques els caps d'estat son elegits pels ciutadans per sufragi universal... Ui, no, que encara tenim un rei com a cap d'estat. Aish, paíssss!

Semble ser que aquí va començar tot... de que deuen estar parlant ara mateix a l'hotel Dolce Vita? Hummm, quina insana curiositat...

.

.