El càncer de mama

Diuen que aquest mes d'octubre és el mes del càncer de mama, com si el càncer de mama tingués en compte en quin mes de l'any apareixerà. Jo per exemple me'l vaig detectar el mes d'abril de fa vuit anys. Afortunadament, tot i que estic encara en tractament, vaig poder sobreviure a un "bichito con patas" com me'l va descriure l'oncòleg per fer-me entendre ràpidament que es tractava d’un “bicho” amb capacitat per crear metàstasi. Em va dir que no hi havia més remei que practicar una mastectomia radical (?) en veure la meva cara l’oncòleg va detectar que no tenia ni punyetera idea què volia dir això. Aleshores, amb molt de tacte però sense possibilitat humana d’estalviar-me el dolor, em va explicar que m’havien d’extirpar tot el pit per poder fer net. Vaig rebre la notícia com un cop de martell al cap però què podia fer? Em vaig sotmetre a l'operació i en despertar, el cirurgià em va preguntar, què tal? I jo li vaig contestar, bé, em trobo bé i estic contenta. Ah, sí em va dir ell, i com és això? Doncs perquè quan m’he adonat del que m’ha passat he pensat que és molt trist perdre una teta, però que pitjor hauria estat perdre un peu o una mà. El metge em va mirar, em va acariciar la cara i em va dir, Te’n sortiràs... estic segur. Que vull dir amb tot això? Primer, que s’agraeix molt que es facin campanyes de llacets de color rosa i somriures angelicals, però que el que necessitem els afectats pel càncer, com de qualsevol altra malaltia, no són llacets de colors sinó lluitar amb valentia perquè no ens treguin la sanitat pública de qualitat. Sóc totalment conscient que sense aquesta sanitat pública i de qualitat jo ara no seria viva perquè tot i que mai em va dir ningú el que va costar la meva operació i posterior tractament amb quimioteràpia inclosa, sé de segur que mai hauria tingut diners per poder-ho pagar. Ah, i una altra cosa, no cal que es vagin publicant fotos de dones amb els pits extirpats, crec que tots tenim suficient consciencia per imaginar-nos com és tot això. Jo no he ocultat mai el meu càncer, ni m’he sentit menys dona per haver perdut un pit, ni he necessitat la llàstima de ningú per tirar endavant. He tingut prou amb les cures d’uns metges i infermeres de primera divisió i amb una família i alguns amics que m’han estimat i m’han donat tot el suport que he necessitat. El meu missatge per totes les dones que han patit i/o pateixen el mateix que he patit i pateixo jo, només els hi puc dir que entenc perfectament com es troben i que lluitaré amb totes les meves possibilitats perquè puguem continuar gaudint d’una sanitat pública de qualitat que és en definitiva la nostra única esperança de sobreviure. Gràcies doncs pels llacets però, de debò, no els necessito. Només necessito lluita per no perdre els drets que tant ens va costar conquerir, afecte de les persones que tinc al meu voltant i sobretot, no perdre mai la meva autoestima, doncs crec que el gran amor que he sentit tota la vida i que espero continuar sentint per la meva humil persona, és l’arma més forta que he tingut mai per tirar endavant enfront de totes les dificultats, incloent el càncer de mama.

 

No ens deixem provocar, nosaltres cap a la independència.

Hi ha un tema que em preocupa. Els fatxes de Catalunya fins ara estaven molt calladets perquè suposo que estaven acollonits en pensar que eren una minoria. Ara continuen sent una minoria però com que "la hada madrina", o sigui la Camacho, els a tret a passejar, s'estan embravint i comencen a comportar-se com el que són. Comencen a aparèixer personatges que fins ara estaven sota la catifa i insulten als catalans amb temes com "Si no te gusta España, lárgate", que francament, dir això des de Catalunya resulta grotesc, és com si entrés el veí a casa teva i et digués fot al camp que em quedo jo amb les dues cases, amb la meva i amb la teva. Però el que més em preocupa de tot això no és el que puguin dir aquests ignorants (i dic ignorants no ja per la seva ideologia, que també, sinó perquè parlen tant d’imposar el castellà i fan tres faltes d’ortografia cada dues paraules), el que més em preocupa, deia, és que amb la seva actitud insofrible puguin provocar excessivament als independentistes més joves i es pugui arribar a produir un clima d’enfrontament que ara per ara no ens interessa gens. Nosaltres hem de demostrar al món que som un moviment pacífic basat en el dret democràtic del poble a decidir el seu futur i en el respecte envers els altres, fins i tot envers els que pensen de forma contrària. Això sí, defensant amb fermesa i sense cap mena de dubte el dret inalienable del poble català a ser i exigint un respecte sense intimidacions ni amenaces.

No, no serà fàcil, doncs els mal anomenats unionistes, la majoria són senzillament impositius i imperialistes, la unió està basada en un acord mutu i no en una imposició, se sentiran cada dia més forts i legitimats, tenint com tenen el suport oficial de tot l’aparell de poder estatal i alguns dins de casa, i l’ambigüitat d’alguns partits que encara porten la “catalanitat” en el seu programa polític però que es debat entre el no perdre els vots que s’en van cap a C’s i el no perdre poder al “aparato central del partido”, poder que no han tingut mai per altra banda. En definitiva, no ens hem de cansar d’insistir, especialment entre els i les nostres joves, que no facin cas de les provocacions, que hem d’aprendre a ignorar-los i continuar treballant sense dubtes i sense pauses pels nostres objectius.

“Totes les causes tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres”

Molt honorable president de la Generalitat Lluís Companys, assassinat fa avui 73 anys per l’únic delicte d’haver estat el president lliurament elegit pel poble català.

El moviment 12O

Tothom té dret a tenir la seva opinió, tothom. Ben cert és que alguns són prou intel.ligents com per a defensar la seva opinió sense faltar als altres, però altres no ho som prou i en algun moment se’ns escalfa la boca i diem coses que poden ser desmesurades. A mí inclús m’ha passat dir quelcom i a continuació penedir-me d’haver parlat massa (bé, parlar massa és un defecte que tinc, deu de ser perquè de petita i de jove no parlava gens i ara recupero el temps perdut). Amb això no vull dir que ens hàgim de reprimir els sentiments i no dir el que pensem. El que vull dir és que, abans d'emetre una opinió, convindria que consideréssim els com i els per què i fessim servir un xic d’empatia per intentar entendre les raons de l’altre. I és clar que poden haver situacions desesperades en les que pugui quedar plenament justificada la sortida de to o l’insult directament, com és en ser víctimes d’injusticies injustificables. Però malgrat tot això, res ens ha d’impedir ser capaços de distingir la diferència entre uns i altres de tots els que tenim enfrontats. Estic segura que algunes de les persones que es manifestaran demà seran bones persones a les que els han fet creure que els independentistes som gent egoista i radical. I moltes altres es quedaran a casa per por, pensant que si van a la manifestació quedaran assenyalats i els independentistes els hi farem passar malament.

I tot això em posa trist. Em posa trist perquè les males persones que ho intoxiquen tot, fan pensar als més porucs que no hi han diferències entre uns i altres i sí, sí que hi han diferències. I són diferències molt notables. Defenso la independència de Catalunya perquè crec que hi ha raons sobrades per fer-ho. Perquè crec que és el dret inalienable del poble de Catalunya, com ho seria de qualsevol altre país sotmés que ho reivindiqués. Cert és que nosaltres també tenim alguns energumens que són d’acció ràpida i pensament lent, que tenen poca capacitat d’empatia i molta soltesa per a l'insult, però afortunadament són els menys. Les majories nostres són les que van sortir als carrers i a les carreteres el dia 11 de setembre i que van demostrar un comportament esplèndid a favor de la independència i en contra de ningú. Majories que vàrem fer una campanya sense insultar a ningú, remarcant amb molta èmfasi que no anavem en contra de ningú i sense utilitzar en cap moment la imatge de cap famós que no ens l’hagués ofert prèviament. En canvi la manifestació de demà està convocada amb mentides, utilitzant de manera fraudulenta la imatge d’alguns personatges populars com els Estopa o l’Andrés Iniesta, fent crides a l’odi i a la violència. He entrat a algunes pàgines de facebook d’alguns feixistes de Madrid i fan crides com “Vamos a destrozar Barcelona”, “Vamos a quemar Cataluña”, etc..., Són com les tribus salvatges de la prehistòria que no entenien cap altre manera de relacionar-se amb altres tribus que no fos la violència extrema i el saqueig. He vist una senyora, que publica en el seu perfil imatges com aquesta, amb comentaris d'amiguetes que riuen i donen suggerències de a qui més "se podría colgar de los harboles" (que té la seva gràcia que imposin el castellà i no ho sàpiguen escriure):



Que no és d’extranyar perquè la imatge de capcelera del seu perfil és aquesta:

I gent del PP de Santa Coloma de Farnès que diuen: “Populars Santa Coloma Farners mUERTE A mas” I molta gent que diuen coses i posen imatges que si en lloc de ser franquistes fossin separatistes com diuen ells, estarien de ben segur a la presó per apologia del terrorisme, com ho està encara l’Otegui.

I aquesta és la gent que ens vol imposar la seva españolidad.  I aquesta és la gent amb la que es manifesteran tots aquells que vulguin sortir demà al carrer a defensar la españolidad de Catalunya. I això és el que li va dir en David Fernández de les CUP a la Camacho i al Cañas i per això es van posar a cridar com uns possessos.

I el que posa més trist de tot és sentir al Navarro i al Lucena del PSC dient que justifica al PP i C’s, com si no sabessim la ciutadania qui és cadascú. Pels que vagin una mica despistats, aqui un document gràfic del Cañas en estat pur que deixa les coses clares sobre qui és i què pretenen els de C’s. Del PP només cal dir que acaben de tombar la possibilitat de que a Espanya es condemni el nazisme...  això ja ho diu tot.

I per acabar, jo aconsellaria a la bona gent que vol reivindicar la españolidad de Catalunya  (que a tot arreu hi ha de tot) però que ho volen fer des de la bona fe i les bones intencions encara que equivocats, que es quedin a casa demà i sortin un altre dia quan tots aquests salvatges als que alimenten el PP i C’s hagin marxat, perquè si no, corren el perill de sortir retratats a la premsa internacional al costat d’alguna imatge de Hitler i després els hi sabrà molt greu. No dic tonteries, aquesta és una de les moltes imatges que m’he trobat pels facebooks d’alguns convocants a la mani de demà a Barcelona.