21/1/10

Trist aniversari


20/1/2010 13:33 H COP POLÍTIC EN EL PRIMER ANIVERSARI DEL SEU MANDAT


Obama perd la majoria absoluta al Senat, fet que amenaça la seva reforma sanitària

EFE


WASHINGTON

El president dels EUA, Barack Obama, compleix avui el seu primer any en el poder amb l'amargura de la derrota demòcrata en les eleccions d'ahir al Senat a Massachusetts, que fa que aquest partit perdi la majoria absoluta a la Cambra alta i posa en perill la reforma sanitària.

I ara vindran els "listillos" i diran, ja ho havíem dit, què esperàveu? Inflaran el pit satisfets perquè creuran tenir raó. I potser la tenen i tot. Però jo segueixo creient en ell i en les seves bones intencions. S'havia d'intentar. Sabíem que no era fàcil, però s'havia d'intentar. I diré més, s'ha de continuar intentant, perque malgrat el poder que tenen els qui en Kennedy va anomenar The Son of a Bitch Club i la ignorància i el fonamentalisme de que són víctimes tantes i tantes persones arreu del món, també als Estats Units d'Amèrica, algú haurà de donar la cara per tantes i tantes bones persones que lluiten cada dia arreu del món per una vida més digna, també als Estats Units d'Amèrica. No serà fàcil no, però tot i així s'ha de continuar endavant.

Go on President, we still can...

I will always walk beside you
Wherever you are
Whatever it takes
No matter how far
Through all that may come
And all that may go
I'll walk beside you, President.
.
.

3 comentarios:

Luis Llorente dijo...

Julia ya me he puesto al día leyendo todo lo atrasado, los listillos siempre aparecen y marcan sentencia, siempre a toro pasado - por eso son listillos -.
Por cierto no te mojes en la playa por descuido. Un besote

Ramón Carrión dijo...

Efectivament Júlia! Jo també he fet un post on dic que ara és el moment de no defallir i mantenir la confiança en algunes persones, que com Obama semblen sincers en la seva lluita i semblen amb ganes de ser un dels que volen liderar un canvi al mòn, que com sabem, ens fa falta

Petons

Julia dijo...

Gràcies amics pel vostre suport. Sí Ramón, ja he llegit el teu post i t'ho agraeixo, i sí Luis, ya me mojé y de lo lindo, jajajaja... pero dicen que sarna con gusto no pica.

Un besazo para los dos, bueno, uno para cada uno, no vaya a ser que luego digan que somos tacañas las catalanas...